Dia VII.Utopies

FRANCESC GAMBUS

Un dia més. O un dia menys, depèn de com es miri. Avui, si m’ho permeteu, un dia especial. A diferència d’altres, començo pel vespre. Avui hem estat a Figueres. I m’ha pogut acompanyar, i no sabeu com ho he agraït, la Concepció Ferrer. Com he sostingut al míting, empordanesa d’adopció, ripollesa de bressol i catalana de cap a peus. Vaig compartir amb ella sis anys d’intensa feina, on cada dia era un aprenentatge. Aprenentatge a nivell personal, i aprenentatge sobre un europeisme sincer, profund, arrelat a la història però projectat sobre el futur des del present.

Recordo -també ho he explicat avui al míting- que els primers dies em va dir: jo sola aquí no arribo a tot. Tu has de ser els meus ulls, també, perquè ja serem quatre. I, certament, al Parlament Europeu un diputat nacionalista català ha d’estar preparat per tocar el piano amb tots els recursos al seu abast. Una mica com en Jerry Lee Lewis. Ja m’enteneu.

He reclamat a Figueres dues coses: que hem d’anar al Parlament Europeu amb la idea clara d’insuflar un ànima i una identitat a Europa, i que només podem fer-ho des de les polítiques socials. Només des de l’ànima social crearem identitat. Només des de la identitat avançarem cap a la Unió Política. Només la Unió Política ens protegeix com a catalans, només la Unió Política ens fa avançar cap allò de la desaparició dels Estats i l’aparició dels pobles d’Europa. Utòpic? Potser sí, una mica. Però de les utopies han nascut les realitats.

I he reclamat una altra cosa: que cap partit (avui he mencionat els candidats d’Esquerra, Terricabras i Maragall, perquè els ho havia sentit ahir) torni a dir més allò de: “Crearem 200.000 llocs de treball a Catalunya”, o “crearem 10 milions de llocs de treball a Europa”… Que cap partit ho torni a dir, en primer lloc, perquè la gent ja sap que això no és així. I qui ho digui no només fa un ridícul espantós sinó també un mal favor al servei públic.

La gent ja sap que els llocs de treball els proporcionen les empreses. El que cal és que les administracions posem les condicions favorables perquè les empreses creixin, perquè d’aquesta manera generen llocs de treball i riquesa; riquesa que després es pot redistribuir i donar sentit a l’Estat del Benestar. I, en segon lloc, perquè a l’Europa més del nord també saben que això no és així. I si volem fer un país nou -com diu Esquerra- el primer que hem de fer és transmetre la percepció de credibilitat, previsibilitat, seriositat, know-how… Vaja, tot el que no es transmet quan es fan aquesta mena de promeses electorals… Nosaltres, les administracions, els partits… dediquem-nos a posar les condicions adequades per al creixement, i procurem després no espatllar-ho. La resta és fum.

Al matí he visitat un planta de biogàs adossada a una granja porcina. Empresa familiar en estat pur, amb l’emprenedoria per bandera, afectada, com tants d’altres, per la manca de seriositat i de sentit de la civilització del Govern espanyol en suprimir les primes a les energies renovables. No es pot governar amb efectes retroactius i quedar-se tant ample com ha fet el ministre Soria. I no es pot governar amb efectes retroactius confiant que, com ha passat amb el Protocol de Kyoto, al final, si no es compleixen els objectius 2020 de la UE, n’hi haurà prou amb pagar el preu oportú per compensar la inacció. I, mentrestant, els qui han apostat uns diners, invertit uns recursos, etcètera, doncs no els queda cap altra que passar per l’adreçador.

Després m’he reunit amb un grup ampli de pagesos, ramaders i agricultors, que m’han traslladat -com ja va passar l’altre dia a Figueres, l’altre a Llerona, Les Franqueses, al Pont de Suert o a Sort– totes les seves preocupacions. La meva llibreta de deures per a Brussel•les està gairebé plena de temes agrícoles i pesquers.

Finalment, abans de baixar cap a Barcelona per dues entrevistes de ràdio, he visitat l’empresa Indulleida. Simplement espectacular. Escampada arreu del món. Amb clients de primera línia comercial, ens han explicat com treballen les fruites, els nèctars, els sucs, etcètera., per tal que les primeres marques comercials del món puguin elaborar els seus productes, en forma de iogurt de fruites, begudes carbonatades amb gust de fruita…

En acabar, corrent cap a Barcelona per participar a l’Oracle, d’en Xavier Grasset a Catalunya Ràdio, i posteriorment fer una entrevista a Ràdio Gràcia. Amb en Grasset m’he quedat amb les ganes de respondre un oient per antena que preguntava sobre quin hauria estat el meu vot en aquella votació sobre la classe aèria en que han de viatjar els diputats europeus: si en business o turista. En Grasset ha donat pas als anuncis gratuïts electorals abans que jo pogués pronunciar la paraula: TURISTA. De tota manera, he contestat el mateix oient per correu electrònic, i hem piulat la resposta. Jo hauria votat viatjar en turista. Si com a director general de Relacions Exteriors he anat a Argentina, Brasil, la Xina i l’Índia viatjant en turista… com no ho hauré de fer per anar a Brussel•les!.

I abans de marxar cap a Figueres, entrevista a Ràdio Gràcia, amb en Carles Salat. Com sempre, un plaer passar per Gràcia i per la seva emissora.

Demà, comencem al Pla de l’Estany al matí i acabem al vespre a Sabadell.

Descanseu!