Dia XIII. Un dia especial

21 de maig. Un dia especial, que entre tots han fet més especial encara. He començat el dia bufant espelmes amb la família. De sempre procurem esmorzar els sis junts. És l’única hora del dia en la que existeixen garanties de ser a casa a l’hora. Avui, dia del meu aniversari, més que més.

Després, cap a Osona, de nou. Quatre vegades he estat a Vic des que vaig ser nomenat candidat, i alguna més a Osona. Avui he anat a visitar l’empresa Girbau, familiar, molt internacionalitzada. Gran organització interna i, sobretot, tossuda voluntat de fer la feina ben feta i donar un gran servei d’atenció al client. Si cal anar a Austràlia a arreglar una màquina, s’hi va. El client s’ho val segur. Hem parlat de les dificultats que els pot posar un euro massa fort, alhora que s’han interessat per com la Unió Europea els pot ajudar a consolidar la seva internacionalització, que és ja molt avançada. Deures per al 26 de maig.

A Vic he tingut temps encara de poder visitar CREACCIÓ, un viver d’empreses vinculat a la Universitat de Vic, molt interessant. He pogut parlar una estona amb representants de les diferents empreses que hi són presents, totes elles entusiasmades amb el seu projecte i amb moltes ganes de tirar endavant. Ens cal avançar molt més per aquest camí. CREACCIÓ té la pretensió i l’objectiu de tancar el triangle RECERCA-INNOVACIÓ-TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA A LA INDÚSTRIA, i té les peces ben posades per intentar reeixir.

D’Osona a Ripoll ara hi ha un pas. Visita a l’Aula d’Hosteleria, on a més a més m’he trobat amb persones del món de la ramaderia, la carnisseria/xarcuteria, l’agricultura, agroindústria. Havent-los escoltat a tots, dues conclusions. Una, ja sabuda, i és que la Muntanya També És Catalunya. I l’altra, encara no comentada. Alguna cosa no estem acabant de fer bé quan ramaders de la vall de Manyanet i ramaders del Ripollès et diuen el mateix: “És la primera vegada que puc parlar dels meus problemes amb un polític que vol el meu vot”. Fa de pensar quan et diuen això. Hi ha una part de l’exercici de la representació i l’atorgament de confiança que no s’ha estat fent bé des de fa massa temps. A l’hora de les postres, he tornat a bufar pels quaranta (ja van vuitanta, doncs).

Finalment, i després de visitar un altre viver d’empreses a Ripoll, cap a Tarragona hi falta gent. Ens hem aturat en una benzinera prop de Tarragona per acabar de preparar la intervenció. Deu minuts més tard entrava en Ramon Espadaler per fer el mateix. Ja és casualitat, no?

Al míting, he tornat a bufar els quaranta, i en acabar, a la sortida, els amics d’Unió de Tarragona també han volgut celebrar el meu aniversari, bufant de nou les espelmes. Cent-seixanta espelmes bufades…

Finalment, sopar a Vilanova i la Geltrú. El meu gerent de campanya m’insistia en fer-hi una parada per sopar amb dones emprenedores, ja que vam haver de suspendre el míting els primers dies de campanya. En arribar he descobert que les dones emprenedores eren, de fet, la meva dona, els meus fills i filles, els meus pares i la mare de la meva dona!! Per aquest sopar no em feien falta discursos… Quina il·lusió!!! He tornat a bufar les espelmes… 40 més… En total, dos-cents anys!!

Ànims!! I fins demà!!!