Sumar

Escric amb la llibertat que em dóna la meva orfandat política. En conseqüència, sense formar part de cap partit polític. Tampoc, per tant, d’Units per Avançar, un partit jove, nou, start-up, on hi ha vells amics, perquè en política també se’n poden fer, d’amics. Pel que he anat sabent no és ben bé una «nova Unió», com alguns intenten batejar-los. En aquest sentit, Convergència i Unió ja no existeixen, però sembla qui s’entesta en què ara hi hagi «l’antiga Convergència i la nova Unió». Absurd. En tot cas, malgrat que no és «la nova Unió» és evident que inclou gent que va militar a Unió Democràtica i que, després de la seva trista desaparició, s’havia quedat sense un partit de referència. Units, per tant, deu tenir coses que ja tenia Unió. Que siguin les bones.

El que segur que té Units és atreviment. I és bo tenir-ne. Malgrat ser la formació més jove d’entre els partits polítics catalans d’avui, concorrerà a les eleccions catalanes del 21D conjuntament amb el PSC, en un intent d’en Miquel Iceta i l’Oriol Molins d’ampliar pel centre l’oferta catalanista no independentista i moderada que ambdós partits volen encarnar.

I ja han saltat, una vegada més, tots els guardians de les essències. Es veu que, a la República catalana, es pot passar d’anar amb Convergència i Unió a ser soci de la CUP, però un fet tan normal a Europa com és l’entesa entre la socialdemocràcia i la democràcia cristiana no pot ser. Que la Núria de Gispert i l’Anna Gabriel, per posar dos noms, hagin estat sòcies no ha suposat cap problema, però que en Miquel Iceta i l’Eva Granados vagin amb la Montse Surroca i en Ramon Espadaler és un atemptat contra les essències. Ja n’hi ha prou d’aquest color, no? Aquí, només veuen la palla en els ulls dels altres i no veuen la biga en els seus. Com es diu vulgarment, o tots moros, o tots cristians.

En qualsevol cas, els guardians de les essències no són els partits ni les persones. Són els ciutadans en el seu conjunt, i són ells qui decidiran -decidirem- el 21D. Per això, des de la meva no militància a cap partit, dono tot el meu suport per a tots aquells que de cara a aquest 21D s’han compromès o busquen comprometre’s per sumar en lloc de dividir.

Perquè, pensem el que pensem, a aquest país, li sobra molta divisió i li manquen sumes per tirar endavant.