Una nova manera de produir, una nova manera de consumir

Article publicat al núm. 208 de RETEMA, revista tècnica de medi ambient

Som conscients que cada europeu utilitza 16 tones de matèries primeres a l’any i genera altres 5 tones de residus? D’aquestes 16 tones de matèries que consumim, només el 40% són reciclades o reutilitzades.

No podem continuar eludint la nostra responsabilitat: el canvi climàtic és causat per un model de consum i de producció que s’ha fet insostenible. Necessitem transformar el nostre model econòmic encaminant cap a la sostenibilitat del planeta.

Necessitem una economia circular, on reaprofitem els recursos, reciclem, reutilitzem, reparem i ho repensem tot.

L’economia circular és un canvi de model productiu que se centra a fer la nostra economia sostenible i mantenir la capacitat de creació de riquesa. I només té sentit si impregna la política industrial, la d’innovació i investigació, la de reinserció laboral, la d’acció social i la d’educació.

Des de les institucions europees, hem treballat en profunditat un paquet legislatiu perquè aquest canvi transversal de la nostra manera de consumir i de produir pugui ser una realitat. El passat mes d’abril, vam aprovar al Parlament Europeu aquest conjunt de directives europees amb mesures ambicioses a l’una que realistes, consensuades amb els Estats.

Europa ha marcat el camí. Ara, és el torn que els Estats transposin aquestes directives i fixin les mesures necessàries per encaminar-nos cap a la sostenibilitat.

L’Estratègia Espanyola d’Economia Circular és el full de ruta que marca el Govern per assolir els objectius establerts.

Analitzant aquesta estratègia, hem d’assenyalar que, en molts casos, s’estableix que aquests objectius s’aniran desenvolupant en els successius plans d’acció a curt termini. No obstant això, cal fugir de mirades a curt termini i establir objectius i indicadors a curt, mitjà i llarg termini que ens ajudin a avaluar la transformació sostenible de la nostra economia. Així podrem accelerar o readequar els mateixos en funció dels resultats en cada moment, és a dir, seguint el principi de condicionalitat.

Així mateix, hem d’anar més enllà del reaprofitament de recursos i matèries. Recordem que és un canvi transversal i estructural del nostre model econòmic, és pel que s’haurien d’establir mesures sobre la generació d’energia, la regulació del sector tèxtil, mesures preventives sobre els residus marins o instruments específics per a pimes, educació i sensibilització, com així recomana la Fundació per a l’Economia Circular.

L’economia circular s’ha de basar en tres pilars, en peu d’igualtat: l’ambiental, l’econòmic i de competitivitat, i el social.

Cal tenir present aquest triangle, els vèrtexs del qual són indissociables. L’economia circular ha de ser acceptada i practicada per tots els sectors i àmbits. Per aquest motiu, no es pot fer una simple transposició de les directives. Espanya pot liderar la lluita europea contra el canvi climàtic si veritablement aposta per una economia circular i sostenible, amb mesures ambicioses que aportin un benefici a la preservació del medi ambient, a les empreses i a la societat.

Això no vol dir que el Govern hagi d’establir com aconseguir els objectius circulars, fent la feina d’emprenedors, de la indústria i de la ciència. L’administració pública ha de seguir el precepte de la neutralitat tecnològica, impulsant mesures per afavorir la sostenibilitat i ajudar les empreses a aconseguir aquesta circularitat i el canvi de model productiu.

Per exemple, en aquesta Estratègia, trobem a faltar una fiscalitat verda: establir incentius econòmics per a una contractació sostenible, compres verdes i un major component ambiental i social que pesi més que el component econòmic.

D’altra banda, considerem primordial que si qui contamina ha de pagar, qui descontamini i aposti per l’economia circular ha de tenir algun benefici.

Si volem liderar la lluita europea contra el canvi climàtic, també necessitem actualitzar el nostre sistema educatiu amb l’objectiu de formar-nos i sensibilitzar-de la importància de la mobilitat sostenible, el reaprofitament i de les energies sostenibles, per exemple. A casa nostra, tenim exemples d’escoles verdes que ja estan treballant en això com a projecte educatiu. Ha de ser un eix vertebrador del nostre sistema educatiu i de la conscienciació de la ciutadania.

L’economia circular és l’eina imprescindible per assolir la sostenibilitat global. I és ja una realitat en racons d’aquest país i d’aquest continent. Però, necessitem una administració ambiciosa, alhora que realista, que posi la circularitat en tots els àmbits i sectors del país, i aposti decididament i sense dilació per aquesta nova manera de consumir i de produir. Tenim a les nostres mans deixar un futur millor a les properes generacions, crear llocs de treball, i aconseguir la sostenibilitat del nostre planeta. Fem-ho circular!