Rectificar, decidir, unificar

Rectificar és de savis, diuen. I així ho ha fet la Comissió Europea amb la proposta inicial d’eliminació del roaming. Però els debats ara van més enllà i la línia de futur del projecte europeu també s’estableix amb les decisions que es prenguin sobre el mercat digital i de telecomunicacions.

La Comissió proposava fa unes setmanes limitar a 90 dies l’any i a un màxim de 30 dies consecutius la supressió del recàrrec per l’ús del roaming. Nosaltres ja hi vam mostrar la nostra disconformitat i vam qüestionar la decisió de la Comissió perquè no s’estava avançant en l’eliminació de barreres per completar la unificació del mercat de les telecomunicacions. La CE va reflexionar i va repensar-se aquesta decisió.

Aquests darrers dies hem tingut un nou anunci. Ara sí, és el final del roaming: s’eliminen les tarifes per itinerància i no es posaran límits per nombre de dies. Però es dóna la competència a cada operadora perquè estableixi les seves pròpies clàusules per evitar abusos com, per exemple, que un ciutadà resident en qualsevol país es pugui subscriure a una altra operadora més barata d’un estat diferent (dumping telefònic).

Però, ¿són necessàries aquestes limitacions per part de les operadores? Cal veure com s’acaben definint i que, sobretot, no s’imposin unes clàusules massa restrictives, perquè no podem pretendre que, en estats com l’espanyol, els ciutadans acabin subvencionant, amb tarifes més cares, la itinerància dels estrangers. I, alhora, hem de ser conscients que operadores pensades per donar servei a quatre o cinc milions d’usuaris (per exemple, en els països bàltics, amb preus molt baixos), no podran donar, en cap cas, un servei a desenes de milions de persones. Aquí caldrà treballar per combatre un frau que es podria donar. No és el mateix qui fa un viatge de tant en tant, com qui treballa uns dies/setmanes fora i retorna al país, com qui treballa gairebé tot l’any en un altre país de la Unió o les situacions dels estudiants d’Erasmus i dels treballadors transfronterers. Hem de trobar un equilibri perquè els consumidors no cometin fraus ni que les operadores imposin unes clàusules abusives que acabin perjudicant els usuaris.

Per això, serà important crear un òrgan europeu de control per tal de garantir la protecció dels consumidors i evitar possibles abusos que poguessin cometre les operadores. Hem de vetllar perquè les telefòniques no multin de forma automàtica, sinó que adverteixin els usuaris quan es pugui produir un abús o un frau. Així mateix, s’ha de garantir la protecció de la privacitat dels usuaris.

Hem de ser conscients que, actualment, no hi ha un mercat únic de telecomunicacions, sinó que seguim tenint 28 mercats diferents emmarcats en aquest projecte “comú”, que es regulen segons cada país, amb els seus preus, capacitat i normativa. Treure el roaming, per tant, no és establir aquest mercat únic de telecomunicacions, sinó eliminar la sobretarificació que se’ns imposa quan viatgem entre països de la Unió.

Se’ns va voler convèncer que l’eliminació del roaming suposaria la unificació d’aquests 28 mercats, però no és així. Només s’ha eliminat una de les barreres essencials que dificultava la comunicació i la mobilitat entre ells. Ara, però, encara ens queden altres reptes per fer realitat, com ara unificar aquests 28 mercats en termes de telecomunicacions i en l’àmbit digital. Veurem com afecta el Brexit en la definició d’aquest espai, com intervenen les operadores i lobbys, i quina voluntat tenen els estats en tot plegat.

Tindrem temps de debatre aquesta nova proposta, ja que aquesta setmana se’ns ha presentat a la Comissió d’Indústria i, pròximament, en parlarem en les sessions plenàries del Parlament Europeu. Això sí, el juny del 2017 l’eliminació del roaming ja serà una realitat. Després de més de 10 anys de debats, suposa un pas important per al projecte europeu. Un altre tema és si volem encaminar-nos cap a un mercat únic digital i de telecomunicacions i com ho volem fer, o ens quedem cadascú amb el seu.