Mukwege

IMG_1190

La passada, va ser una setmana carregada d’intervencions. A Estrasburg i a Barcelona. Dimarts, FRANCESC. Dimecres, Denis MUKWEGE.

El Premi Sakharov em porta sempre al cap Oswaldo PAYÁ. Sempre. El 2002 el Parlament Europeu, a proposta, entre d’altres, de Concepció FERRER, li va atorgar el Premi. Va costar sang, suor i llàgrimes que l’estimat i enyorat Oswaldo pogués sortir de Cuba amb permís per tornar-hi per venir a Estrasburg a recollir-lo. El premi li vam donar un dimecres de desembre. El diumenge anterior encara estàvem fent gestions.

MUKWEGE no ha tingut aquestes dificultats. Però les qui tenen dificultats per tornar a ser iguals són les seves pacients. El Dr. MUKWEGE és un ginecòleg congolès, que al llarg de la seva carrera professional ha reconstruït 42.000 vagines destrossades per la violència gratuïta, descontrolada, incomprensible, brutal a la que es veuen sotmeses centenars de milers, milions de dones a l’Àfrica, especialment en països, com els dels Grans Llacs, que al costat de grans riqueses naturals, han atret les grans misèries universals.

Uns Grans Llacs que han viscut la violència dels europeus extractors. I que donen fe d’allò de que la violència només genera violència. Uns Grans Llacs que han deixat que la violència irracional governi qualsevol conflicte que s’hi produeix, des de Rwanda a Burundi, passant per les inacabables guerres a la República Democràtica del Congo.

El silenci a l’hemicicle no el va trencar ningú. A l’hemicicle hi era tothom i uns quants vàrem tremolar d’emoció.

Acabo el post amb una frase que em va colpir de la intervenció del Dr. MUKWEGE, i que l’ha va dir quan explicava per què havia decidit dedicar la seva vida a tenir cura de les dones víctimes de la barbàrie i la irracionalitat.

“A cada dona violada, veig la meva dona; a cada anciana violada, veig la meva mare; a cada nena violada, veig la meva filla”. I així i tot, carregat de l’esperança que et dóna la llibertat d’esperit i el saber-se carregat de bondat, va acabar el seu discurs dient que “efectivament el meu país, la República Democràtica del Congo està malalt, però es pot curar”.