Dia XI. Mítings finals de campanya

Comencem els mítings finals de campanya. Sé que han sortit enquestes a diferents diaris els darrers dies. Malgrat que he demanat al meu equip que no me’n parlin, no puc evitar viure al món i ser conscient del què reflecteixen. Algunes ens donen prou eurodiputats com perquè qui us escriu ho pugui ser. D’altres però, diuen que haurem d’esperar a millor ocasió. I totes parlen d’una participació baixa, malgrat que a Catalunya sembla que hi hauria un petit repunt en relació al 2009.

Bé, tant és. Enquestes, enquestes són. La important i la que compta és la del 25M, i ahir vam tenir una dada significativa. El vot per correu a Catalunya s’ha incrementat en relació al 2009 el 45%. I això sí que són dades reals. I apunten en una molt bona direcció. Ara ens cal que no ens passi com al Barça l’altre dia. No ens entretinguem, estiguem pel que hem d’estar, fem les coses ben fetes, seguim fent-les ben fetes, i seguim demanant, segueixo demanant a la gent i als qui hem seguiu a través d’aquest blog que el 25M feu el petit esforç de dedicar deu minuts a acostar-vos a l’urna i votar.

Avui he estat a Cervelló a primera hora del matí, amb un esmorzar amb veïns del poble parlant, òbviament, de les eleccions europees. Preocupats, molt, per la llunyania de la Unió Europea. Em van dir que cafès com el que estàvem fent els trobaven a faltar. Simptomàtic. La gent no està allunyada de la Unió Europea ni de la política. La gent vol parlar de tot plegat i vol que li’n parlin. I massa sovint hem cregut que n’hi havia prou en fer-ho a través dels mitjans de comunicació.

Després he anat a Badalona, on hem presentat la nostra valoració sobre la no política comuna de migracions a la Unió Europea i la necessitat i el nostre compromís de treballar per una política comuna de migracions que agrupi, per un costat, tota la feina d’integració de les migracions legals. Per l’altre, tota la lluita contra el tràfic d’éssers humans i, per tant, contra la immigració il·legal. I també, de forma coordinada, complementària i coherent, la política de cooperació al desenvolupament i les polítiques de veïnatge, per tal de millorar les condicions a l’est i al sud de la Unió Europea i procurar que qui es vulgui quedar a casa seva, hi pugui tenir futur.

He aprofitat que tornava a Badalona, on hi vaig treballar prop de quatre anys, per anar a dinar a Can Martry, bons amics. Allà, a prop de l’Ajuntament. Allí m’he preparat la intervenció per al míting de Lleida.

A Masquefa, segon cafè del dia, aquesta vegada amb un grup d’una trentena llarga de persones del Casal d’Avis de Masquefa. Incisius en les preguntes, sobretot en el fet de per què els diners de tots -els diners públics- havien de servir per arreglar l’estupidesa d’uns quants privats -la mala gestió dels bancs-, fet que m’ha permès explicar la Unió Bancària i fer aquella reflexió, que potser ja m’heu sentit, de que és una llàstima que la Unió Europea sempre acabi arribant a les polítiques comunes després de greus crisis, i mai, en canvi, adopti polítiques comunes prèviament, sense la pressió d’una crisi, per tal de precisament evitar-la, precisament.

El dia l’hem acabat a la Llotja de Lleida. Míting final de les Terres de Lleida i l’Alt Pirineu. He aprofitat per recordar la constància del muntanyenc i la paciència del pagès que tenia un gran professor meu, l’admirat Germà Daniel Cabedo. En acabar, no han estat pocs els que se m’han acostat i m’han parlat d’ell. Sempre bé, és clar. La sala plena a vessar. Bona senyal.

Seguim. Avui, acabem a Girona, però abans, a les 16.30h., em fareu, tots plegats una entrevista al Twitter. Envieu des de ja, si voleu, les vostres preguntes al hashtag #tuitentrevistaFG