Primeres jornades de la Global Climate Action Summit a San Francisco

Primeres jornades de treball de la Global Climate Action Summit a San Francisco.

S’han dut a terme diverses sessions de treball paral·leles al voltant de l’energia, el transport i la innovació, on hem pogut escoltar els plantejaments de gent com els governadors dels Estats de Washington, Jay Inslee, de Hawaii, David Ige, i de Colorado, John Hickenlooper, uns dels governadors impulsors de la US Climate Alliance, juntament amb gent del sector privat, com David Friedman, vicepresident de la Union Consumers, Shelley McKinley, general manager de Tecnologia i Responsabilitat Civil a Microsoft, i Raj Kapoor, de Lyft, entre d’altres.

Aprofundir en el coneixement de què és i el que suposa la US Climate Alliance és important. És una aliança que aplega aquells estats i governs locals dels Estats Units que, quan el president Trump va decidir retirar el seu país de l’Acord de París, van decidir fer una passa endavant i optar per mantenir els seus compromisos per aconseguir arribar als objectius compromesos. La majoria d’ells són estats amb majoria demòcrata, però no tots (Maryland, Massachussets, Vermont). I no hi són tots els demòcrates, com Lousiana, Pennsylvania i Montana.

La US Climate Alliance és una plataforma transversal, que supera les lluites partidistes, i que és, ara per ara, la gran esperança per tal que les esbojarrades decisions del president Trump no es tradueixin en un gran retrocés per a la humanitat. Perquè, de fet, aquests estats agrupats a l’Aliança representen el 40% de la població nord-americana i una economia que només queda darrere de la Xina si la comparem a nivell mundial.

Dit d’una altra manera, si sobre la base de les seves competències, els estats de l’Aliança aconsegueixen complir, ells sí, els objectius de París, com ens deia avui la que va ser durant l’administració Obama directora de l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA -Environment Protection Agency), Gina McCarthy, potser els Estats Units no avançaran tot el que haurien d’haver avançat, però tampoc aniran enrere.

El governador de Connecticut, Dan Malloy, ens ha estat explicant amb més detall com treballen al seu estat, però també en el marc de l’Aliança, per complir decididament amb els objectius de París. Amb l’exdirectora de l’EPA, Gina McCarthy, hem parlat dels plans europeus per assolir els objectius marcats a París, i s’ha mostrat molt interessada per conèixer amb profunditat els plans contra la pol·lució de ciutats europees com París, Madrid i Barcelona.

També ens hem reunit amb el ministre de la Presidència i de Medi Ambient de les Illes Marshall, David Paul, que ens ha detallat com ells, que són les primeres víctimes del canvi climàtic, per l’augment del nivell de l’aigua de l’oceà Pacífic, no es volen sentir víctimes i sí protagonistes i líders de la lluita contra el canvi climàtic. No se senten culpables del que està passant, ni volen victimitzar-se i ni limitar-se a esperar el fatal avenir dels esdeveniments. I així, alhora que empenyen i empenyen els actors internacionals perquè prenguem decisions més fermes en l’àmbit del canvi climàtic, lluiten, en la mesura de les seves possibilitats -i, val a dir, amb l’ajuda d’un pla financer de la Unió Europea-, per treballar ja ara en la mitigació dels efectes del canvi climàtic sobre el seu territori i la seva població. No és la primera vegada que tinc reunions amb representants de països com les Illes Marshal, les Illes Fiji o Vanuatu, i sempre quedo impressionat del caràcter amb què estan emprenent aquesta lluita contra el canvi climàtic. I sovint em queda flotant al cap la següent pregunta: què faríem els europeus en la seva situació? Ens alçaríem, determinats i tossuts per internar resoldre el problema bastint aliances internacionals, o ens entretindríem buscant culpables externs sense avançar en la resolució del problema?

Confesso que no tinc una resposta clara. I em preocupa.

Per altra banda, hem intercanviat punts de vista sobre el desenvolupament de la cimera amb el comissari de Canvi Climàtic de la Comissió Europea, Miguel Arias Cañete; hem tingut una reunió amb John Podesta, qui fou cap de gabinet de Bill Clinton i que avui és el director del think tank Center for American Progress, molt vinculat al Partit Demòcrata; i hem acabat amb una reunió molt interessant i profitosa amb una dotzena de diputats de l’Assemblea de Califòrnia encapçalats per Al Muratsuchi. S’han mostrat molt interessats en el sistema de comerç d’emissions que funciona a Europa. Aquest va ser un sistema molt criticat a l’inici, que no acabava de funcionar, però que, després de les degudes revisions, comença a ser observat com un model per altres actors. És gratificant veure com hi ha polítiques europees que són valorades arreu del món. El dia que els europeus en siguem plenament conscients serà per celebrar-ho.

De moment, em quedo amb la força d’aquesta aliança transversal de governadors en favor de la lluita contra el canvi climàtic, que estan fent front de manera molt constructiva, però molt ferma, a l’esbojarrada i indocumentada política ambiental de l’administració Trump.

Aviat, us escriuré sobre les conclusions de la cimera, i també sobre el contingut de les reunions que mantindrem.