Competència i diners a l’esport femení
L’Spar Citylift Girona s’ha proclamat campió de la lliga femenina de bàsquet. 6.500 persones van assistir ahir al partit a Fontajau. Com 60.739 persones van anar fa unes setmanes al Wanda Metropolitano per veure l’Atlètic de Madrid -que aquest cap de setmana també ha guanyat la lliga femenina de futbol- i el FC. Barcelona, o 20.615 persones van anar a veure el RCD Espanyol contra l’Atlètic de Madrid al RCDE Stadium el passat dilluns de Pasqua.
Avui, en Jordi Basté comentava la notícia de la victòria de les noies del Girona de bàsquet i rememorava els anys del Picadero Comanci, del Figueres, del Celta de Vigo… Anys 80, anys EGB. I el periodista apuntava que la competència ajuda a la notícia. És a dir, que quan hi ha competitivitat, hi ha notícia; quan hi ha notícia, se’n parla; i quan se’n parla, la gent va als pavellons.
No diré que no. En Basté té una part de raó. Com més se’n parla, la gent va més als estadis. Com més surt l’esport a la televisió, més s’omplen els pavellons.
El que no diu en Basté és que quan hi ha patrocinadors que aposten, se’n parla. I el cert és que hi ha hagut una empresa energètica com IBERDROLA (IBEX35) que des de 2016 ha posat diners a la Lliga femenina de futbol, o el Grup DIA que, des de 2017, patrocina la Lliga femenina de bàsquet. Amb aquests diners, per exemple, diaris d’abast nacional han començat a dedicar una plana a informar sobre els partits de la Lliga femenina, i s’han començat a retransmetre partits en directe.
Primer, les grades estaven com estaven. Però, a poc a poc, ha anat bullint l’olla. Perquè ja no ha estat notícia d’un dia, ha estat notícia tota la temporada, notícia que els mitjans no haurien donat sense patrocini. Avui, molts mitjans ja donen aquestes notícies, hi hagi o no patrocini de la plana.
Per tant, sí, la competència fa la notícia. I els diners també.
Perquè les noies del futbol, com les del bàsquet, com les de tants altres esports, competir ja competien. És a dir, competència n’hi havia. El que no hi havia era patrocinis. El que no hi havia era grans patrocinis que donessin suport a l’esport femení ni seguiment dels equips femenins. El que no hi havia era “star-system” de l’esport femení. Tot això ha arribat, no amb la competència, sinó amb els diners.
I em sembla molt bé. Però no em sembla just per a l’esport femení fer veure que “ara” se’ls presta atenció perquè hi ha competència. No és ben bé així. I estic segur que en Basté ho deia amb la millor de les intencions. Però segur que ell també sap que el que dic s’ajusta més a la veritat.
L’esport femení ha tingut, té i de ben segur tindrà un enorme potencial i competència. Potser aquest focus d’atenció mediàtica i social se li hi hauria d’haver posat abans sense la necessitat de grans patrocinis. Ara, ja tenim la competència i els patrocinis. Esperem que aquest focus no sigui momentani i no depengui només de patrocinis, sinó que perduri i serveixi per visibilitzar el gran potencial de l’esport femení.
Foto: Spar Citylift Girona