Un tracte just i normativa comuna per als pescadors europeus

El Ple del Parlament que se celebra aquesta setmana a Estrasburg ha aprovat una resolució en què s’exposa que les regles comunitàries per al control del sector pesquer s’han d’aplicar de manera homogènia a tota la UE per garantir un tracte equitatiu a tots els pescadors europeus.

Actualment, hi ha enormes diferències entre els mètodes de control, els sistemes de sancions i l’ús de diferents tecnologies segons l’estat. Per això, aquesta resolució, que exposa el posicionament del Parlament i que ha rebut el suport favorable de la cambra, demana l’homogeneïtzació d’aquestes normes i insta a fer-ho amb un diàleg amb les autoritats nacionals i regionals.

Si estem construint un veritable projecte europeu, no pot ser que un pescador català tingui un mètode de control i de sancions diferent del de l’italià o el francès. És una injustícia. No perquè sigui més o menys estricte, sinó perquè hauria de ser el mateix per a tots, per garantir la competitivitat i treballar cap a veritables polítiques comunes en les mateixes condicions.

Avui dia, cada estat membre té el seu ordenament jurídic i competències per definir les polítiques pesqueres. Un exemple són les sancions, que cadascú té la seva normativa i és competència de cada estat i la Unió no té possibilitat legal d’imposar una harmonització d’aquestes sancions. Però, tot i així, el Parlament ha demanat als estats que prenguin la iniciativa per establir un marc comú per a les sancions i posar fi a les desigualtats existents.

En aquest mateix sentit, és important que hi hagi un sol organisme administratiu que tingui la responsabilitat de controlar les accions que es duen a terme al mar. Aquesta és l’Agència Europea de Control de la Pesca, que considero que hauria de tenir un paper més determinant en la definició de les polítiques pesqueres.

D’altra banda, l’informe també aposta per una gestió sostenible dels mars i oceans. I és d’aquesta manera com el Fons Europeu Marítim i de Pesca pot ajudar a modernitzar i millorar els controls de pesca a través de les seves línies pressupostàries.

Un altre tema de la resolució que considero destacable és la voluntat d’apropar la normativa de la Unió, ser més transparent i fer-la més comprensible. Per això, l’hem de fer més simple, més aclaridora i més accessible.

Finalment, també cal comentar que s’aposta per l’estandardització de les inspeccions i tenir en compte la mida de les malles i de les captures que es pesquen. I és aquí on, depenent de com s’acabi articulant la normativa, hi discrepo i així ho he manifestat en el meu vot, ja que considero essencial atendre les especificitats de cada zona pesquera. A la zona de Tarragona, per exemple, estan tenint greus problemes per la pesca del peix blau, no pas per la mida de les malles, sinó perquè el canvi climàtic, la contaminació o d’altres factors ha fet que es reduís la seva població i la mida del peix. Per això, crec que és vital tenir en compte què passa a cada zona i ser flexibles segons les necessitats de cada àrea pesquera per actuar de la millor forma possible.

De tot això, tots els estats europeus –inclosa Espanya– han de fer una transposició correcta i homogènia de la legislació vigent, que vol dir que s’adeqüin aquestes regles europees a les lleis dels estats. I l’altra part important és que des de les institucions europees es comprovi que s’apliquen i que es compleixen correctament aquestes normatives comunes.