Dia III. Robinson Crusoe

FRANCESC GAMBUS

Avui el dia m’ha donat l’oportunitat de conèixer tres experiències que vull compartir amb vosaltres.

He estat passejant aquesta tarda per la mostra de comerç al carrer de Major de Sarrià. I he ensopegat, com us deia, amb unes experiències destacables. La primera, un centre d’estètica, gairebé arribant a la plaça de Sarrià. La propietària m’explicava que fa molt poc han canviat de vorera i han agafat un local molt més gran, de gairebé 150 metres quadrats, per poder créixer, perquè l’establiment on estaven abans se’ls havia quedat petit i no podien donar el servei en les condicions més idònies. A part de créixer en metres quadrats, ha contractat tres persones més. Primer exemple de qualitat Robinson Crusoe: davant les dificultats del moment, avançar o aturar-se.

Segon exemple Robinson Crusoe: Una mica més amunt, ja a la plaça de Sarrià, em presenten una persona propietària de tres botigues al barri, que «cansada de sentir que les botigues no tiraven prou”, em diu que, “vaig decidir mantenir les botigues obertes però obrir dos bars». Un, molt a prop de la plaça de Sarrià. L’altra més a prop de la Diagonal, a tocar d’un gran centre comercial. I segueix «aguantant» amb les botigues, però està molt contenta dels dos bars.

Tercer exemple Robinson Crusoe: a la mateixa plaça trobo una paradeta de menjar gourmet, a tocar d’uns inflables plens de criatures. Em parla ella, sarrianenca de tota la vida, com els seus pares i els seus avis. I casada amb algú també d’allà de tota la vida, com els seus pares, com els seus avis. Ell farà un parell d’anys es va quedar sense feina i va decidir reinventar-se i endinsar-se en el món de la gastronomia i els serveis gourmet. Avui distribueixen productes de qualitat amb un parell de requisits: la qualitat, norma de la casa, i treballar amb productes de proximitat. Olis catalans, caves catalans, productes de la terra, vaja. I estan molt contents de com els va. I se’ls nota a la cara.

No vull dir amb això que tot siguin flors i violes, ni tant sols allò de voler és poder. Sóc ben conscient que hi ha molta gent que vol i no pot, i molta gent que vol i no se’n surt, i molta gent que volent reinventar-se no acaben de poder.

Però m’han semblat tres exemples de tirar endavant amb decisió en un context de temps difícils. I he cregut que era bo compartir-los amb vosaltres.

Al marge de la passejada per Sarrià, aquesta tarda, pel matí ens hem trobat a Salt amb una trentena de joves acompanyats per en Josep Antoni Duran i Lleida. Volíem parlar amb ells sobre l’atur juvenil. No parlar-los de l’atur juvenil, sinó parlar-ne amb ells. I ha estat molt productiu. És tràgic que a casa nostra un de cada dos joves menors de 25 anys estigui sense feina. I remou l’estómac pensar -i saber- que hi ha una Garantia Juvenil Europea, pressupostada en 6.000M€ per a tot Europa, dels quals uns 1.800M€ haurien d’anar destinats a l’Estat espanyol, però que des de l’abril de 2013 a la Comissió Europea estan esperant que l’Estat espanyol els digui en què s’han d’invertir aquests diners.

Sembla una broma de mal gust, però és així: després la culpa de tot serà de Brussel·les. Però Brussel·les posa a disposició de l’Estat espanyol 1.800M€ per lluitar contra aquesta xacra i l’Estat espanyol porta ja tretze mesos pensant-s’ho. Tràgic i dramàtic.

Al vespre he participat en un míting a Vilassar de Mar, ben acompanyat de molts bons amics. M’ho he passat molt bé explicant el nostre projecte i escoltant els altres companys de candidatura, com en Ramon Tremosa, que venia ben morè del míting que ha fet aquest matí, a l’aire lliure, a Tortosa.

I la nit l’he passada amb un interessant sopar-col·loqui amb la Unió de Joves entre Òdena i Igualada. La Unió de Joves val a dir que m’està ajudant molt en aquesta campanya, acompanyant-me arreu i treballant incansablement des de la sala de màquines. Mai els podré estar prou agraït.

Apa! Fins demà, que serà un dia intens de debò. Ja ho veureu!!