#25M #9N Fer present per facilitar el futur

FRANCESC GAMBUS EUROPEES

Votar. Votar. Votar.

En aquest període de precampanya electoral vaig trobant-me amb gent i sempre començo les meves intervencions explicant perquè crec que són importants aquestes eleccions europees del 25 de maig.

I sempre dic que la primera raó de la seva importància és perquè són unes eleccions. Pertanyo a una generació que hem donat per fet això de votar. Vam néixer amb el dictador decrèpit, però ben viu, i hem viscut sempre en una democràcia representativa que regularment ens ha cridat a les urnes. Però això no ha estat sempre així i ja veiem que tampoc ho tenim garantit en el futur. Per tant, només pel fet de celebrar-se unes eleccions són importants.

En moltes ocasions, però, quan diem que la democràcia i el vot els donem per descomptats, oblidem un col·lectiu de catalans i catalanes que cada vegada que s’acosta una convocatòria electoral han de començar una processó administrativa per poder exercir el més preuat d’unes eleccions: el dret a vot.

El darrer 20 de novembre, en les darreres eleccions catalanes, aquesta processó va ser un autèntic via crucis, per moltes raons. Alguns adjudicables a la mala fe. D’altres més circumstancials. Però, en tots els casos, es produí sensació de frustració. Sensació de que s’estava escamotejant un dret fonamental. Sensació de que l’Administració podia fer les coses d’una altra manera. Sensació de voler formar part del país en un moment històric i no poder-ho fer per problemes burocràtics.

Ara venen les europees, i el problema probablement tornarà a ser el mateix. I després, després ja sabem què ve. I ja sabem què volen fer, tant si com no, els catalans i les catalanes de fora. Volen votar.

Però, certament, votar des de fora de l’Estat no ha estat mai prou fàcil. Ho dic per experiència. Sempre és complicat, lent i feixuc a banda d’antic. Papers amunt i avall.

Quan parles amb experts, però, et fan pensar. Et fan pensar perquè un és dels que creu que les coses, totes, s’han de fer ben fetes. I més ara, que som sota el focus internacional. Tot ho hem de fer ben fet. I quan et fan veure, quan et diuen, que garantir que qui vota és qui diu que vota, que pot votar i que només ho fa una vegada, entens que no és gens fàcil. No és tan fàcil. I per garantir aquests tres conceptes encara no s’ha trobat un mètode prou segur i inviolable que no sigui el paper. Hi ha, és cert, experiments interessants. Però tots ells tenen imperfeccions. Tots ells. I estarem tots d’acord, catalans de dintre i catalans de fora, que el dia que ens deixin parlar ho hem de poder fer amb un sistema lliure de sospita, lliure de falles, lliure de tot. No ens podem permetre imperfeccions. Nosaltres, no.

Per tant, això vol dir que els que viviu fora haureu de fer un doble esforç. Però és un doble esforç que val la pena. A Europa, ho he dit en altres moments, ens hi juguem molt i molt. Si volem que ens creguin que a Catalunya es vol votar el #9N caldrà que el #25M inundem les urnes de vots. Caldrà una participació com mai perquè així, a Europa, s’adonaran que els catalans volem ser, i volem ser dins de la Unió Europea. Per tant, si volem futur, si volem #9N, hem de fer un gran sotrac en el present, el #25M.

Parlant de futur, ahir, 2 d’abril, em va venir una inquietud al cap i vaig fer una consulta al Departament de Governació. Una consulta que crec que val la pena que conegueu, especialment els que viviu fora. La inquietud, la curiositat, era: tothom que pugui votar per correu des de l’exterior a les eleccions europees podrà participar a la consulta del #9N? La resposta va ser que necessàriament hauria de ser així.. I vaig preguntar, també: i, per tant, el certificat que remetrà als ciutadans a l’exterior la Oficina del Censo Electoral quan es demani poder votar a les eleccions europees podria servir com a document acreditatiu per poder participar a la consulta del #9N? Resposta després duna estona pensant…: sí, podria… Caldria però que se’n fessin una còpia. L’original serviria per votar a les eleccions europees, i la còpia podria servir per facilitar els tràmits i la paperassa alhora de poder votar a la consulta. Tot plegat, és clar, a l’espera de com es concreta tot normativament.

Preneu-vos-ho com un dubte consultat, i com una resposta orientativa. Però m’ha semblat que ho havia de socialitzar. Al cap i a la fi, fer una fotocòpia d’un paper «per si de cas» no farà destorb i, al contrari, podria facilitar els tràmits en el seu cas.