Diguem clar qui paga!

Quants cops la Unió Europea té un paper clau en les polítiques que ens afecten en el dia a dia i quants cops són altres administracions les que s’apunten el rèdit?

Fa pocs dies llegia que el Departament d’Agricultura ha abonat 842.289 € en concepte de l’execució d’un projecte mediambiental de lluita contra el caragol poma i per a la millora de la biodiversitat al Delta de l’Ebre. També llegia, en una altra notícia, que el mateix Departament ha pagat 6,24 milions d’euros en ajuts al sector boví de llet.

Es produeix, però, un fet ben curiós: la Unió Europea, fonamental perquè les dues notícies s’hagin fet realitat, gairebé no apareix.

Però això no acaba aquí. En aquestes notícies, el Pla de Desenvolupament Rural (PDR) també apareix d’amagatotis. I el més greu és que el Fons Europeu Agrícola de Desenvolu-pament Rural (FEADER), que cofinança aquests pagaments, no s’anomena fins gairebé al final de la nota de premsa oficial del Departament d’Agricultura. Als mitjans de comunicació, fins on he sabut trobar, ni tan sols es menciona que Europa cofinança aquests projectes. Clar! Si ningú els ho diu…

En la nota de premsa del sector boví, s’especifica que “Aquests ajuts (…) formen part del primer pilar de la Política Agrària Comuna i són finançats al 100% pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA)”, això sí, mig camuflat perquè no destaqui gaire. I el titular que quedi ben gros: “El Departament d’Agricultura abona…”.

No és la primera vegada que això passa. Posem, però, el cas contrari: una notícia negativa, que es pot «encolomar» a Brussel·les. Qui no recorda haver vist titulars de “Brussel·les obli-ga a un ajust…” o bé “Europa és incapaç de reaccionar davant el drama dels refugiats”. Evi-dentment, com en tot, ni uns són tan bons ni altres tan dolents.

Així doncs, el titular que no trobareu, de ben segur, és que el Departament d’Agricultura no ha fet efectius encara els ajuts al foment de les pastures, previstos en el Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020. Entenc perfectament les tensions de tresoreria que pa-teix la Generalitat, però aleshores diguem-ho clar i no apuntem cap a Europa, en aquest cas.

Quedi clar que no és un problema només, en aquest cas de la Generalitat o d’alguns dels seus departaments. Succeeix el mateix, per posar un altre exemple, en l’àmbit municipal i en l’àmbit de l’estat. Aquest fet no ajuda a fomentar el coneixement de la UE i de la seva acció en les nostres vides.

El que no es coneix no es pot estimar. Si els catalans no sabem que la UE contribueix i molt en la majoria de projectes que ens toquen de molt a prop, després no ens podem estranyar ni lamentar-nos d’aquesta cada cop més preocupant i creixent desafecció cap a tot el que sona a Europa.

No és just i en el fons és tirar-nos pedres a la teulada comuna per un magre redit polític. Sense la UE que tant qüestionem tot seria molt més difícil. És evident que trobar titulars i penjar-se les medalles de la feina que fan els altres o descarregar les responsabilitats en altri -sense tenir en compte les responsabilitats pròpies- és molt més fàcil i més agraït davant de la ciutadania. Però ni és just, ni honest.

Cal ser honestos i reconèixer qui fa la feina i qui la paga. I carregar cadascú amb la seva part de responsabilitat, sigui o no agradable.