Dia V. Seguim

Com us deia ahir, avui ens hem llevat a Puigcerdà i, malauradament, hem acabat més d’hora del previst per l’assassinat d’Isabel Carrasco, presidenta de la Diputació de Lleó i militant del Partido Popular. Ja ho he fet mitjançant un tuit, però aprofito també aquestes primeres línies per expressar el meu més sentit condol als seus parents i amics, a la família del PP i per reafirmar el més ferm rebuig a tota mena de violència.

En tot cas, el dia ha començat, com us deia, a Puigcerdà, amb una ràpida trobada amb empresaris de la Cerdanya, tant francesos com catalans. I és que aquest matí l’hem dedicat amb molta intensitat a quelcom que s’ha produït sempre a la Cerdanya però d’un temps ençà li hem posat un nom: la cooperació transfronterera.

He pogut visitar dues edificacions -de les que n’estava assabentat pel dossier administratiu- però que encara no havia tingut ocasió de visitar: l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’Escorxador, també transfronterer.

La Unió Europea ha eliminat moltes barreres a les nostres vides, i ara podem passar de Puigcerdà a Bourg-Madame sense dur el passaport a mà, ni tan sols el document d’identitat. Entres i surts, com dirien els espanyols, como Pedro por su casa.

Però quan aprofundeixes en projectes transfronterers com el de l’Hospital o el mateix Escorxador te n’adones que encara resta molta feina per fer perquè han desaparegut les fronteres estatals, han desaparegut, si volem dir-ho així, les fronteres sobiranes, però segueixen ben vigents -ben vigents- les fronteres administratives i les diferents maneres de funcionar al nord i al sud de la comarca.

Aquesta és, bàsicament, l’arrel dels petits i grans problemes que les dues infraestructures s’han trobat i ja pràcticament superat: la persistència de les fronteres administratives. I com que ambdós projectes són absolutament pioners, després de cada frontera, quan aquesta es supera, n’apareix una altra. Podria aquest fenomen produir desconfiança en els projectes. Però hi ha elements per poder ser optimista en relació a ambdues obres: no trigarem gaire a veure-les funcionar amb normalitat.

Després d’aquestes dues visites m’han presentat el clúster turístic de la Cerdanya, constituït amb la intenció d’evitar fugues de negoci en el decurs de la competència entre ambdues bandes de la frontera. La Cerdanya és una sola, i si els principals actors institucionals, econòmics i socials s’hi posen, aquest clúster pot arribar a tenir una potència atractiva impressionant.

A primera hora de la tarda he baixat al Berguedà on m’he reunit amb l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) que m’han donat deures pels propers anys. Deures que molt dels quals no corresponen al Parlament Europeu, però és en tot cas responsabilitat nostra de traslladar-los i acabar obtenint alguna mena de solució als problemes plantejats. L’eix viari Barcelona-Tolosa, passant Manresa i Berga, per exemple. O com convertir el Berguedà en una comarca on la gent enlloc de travessar-la el més ràpidament possible acabés per aturar-s’hi i admirar espais i llocs bergadans absolutament interessants: la ciutat de Berga, el santuari de Queralt, el museu de les mines de Cercs…

A darrera hora ens tocava míting a Vilanova i la Geltrú, però ja és coneguda la raó, la malaurada i trista raó, per la qual vàrem suspendre’l.

Demà treballarem per la Selva, el Vallès Oriental, el Maresme i el Barcelonès Nord, amb míting al vespre a la ciutat de Badalona. Una ciutat on hi vaig treballar tres anys i mig i que per mi va ser tot un descobriment.

Fins demà!