Dia IV. Dia intens

FRANCESC GAMBUS EUROPA

Avui he conegut en Jordi de can Cortada, que regenta una petita botiga de material elèctric i que, amb més de 80 anys segueix pujant la persiana cada dia. Qui me l’ha presentat ja m’ha dit que a casa, si busquem alguna cosa que no trobem enlloc, ja sabem que en Jordi segur que ho té o ho troba.

Després d’un acte molt bonic a Sant Cugat, on hem pogut escoltar testimonis de tota mena que ens han explicat en què els ha afecta Europa en la seva vida, hem fet cap a la Vall de Manyanet, al Pallars Jussà. Hi hem arribat tard, però encara amb temps per fer un ràpid dinar abans de compartir un cafè amb l’alcalde de Sarroca de Bellera, Josep Ramon Lloret, i un parell de ramaders i la filla d’un d’ells, a part dels meus hostes, la gent de Casa Masover.

La filla d’aquest ramader m’ha explicat un fet que li preocupa molt i que m’ha fet pensar en l’alcalde Trias. L’alcalde Trias sempre deia, quan era a la oposició -i a fe que ho aplica des del govern del cap i casal- que no valia escudar-se en el fet que un tema no era competència municipal, perquè encara que, certament, el problema del veí no fos competència de l’Ajuntament, sí que era responsabilitat del consistori que aquell veí pogués veure resolt el seu problema.

Aquesta noia, que està estudiant primer de batxillerat, m’ha explicat que està molt preocupada perquè a Benés, el poble on viu el seu pare i on ella i la seva mare hi passen els caps de setmana (estudia a Tremp i la seva mare hi treballa), no hi arriba Internet. Això a ella li suposa que els divendres no pot marxar de Tremp fins que no té els deures acabats, perquè tot sovint precisa d’Internet per acabar o, fins i tot, per lliurar un treball. Ara ho va trampejant com pot. Ella, però, afegeix, que quan li toqui anar a la Universitat, a Benés només hi podrà pujar amb papers, apunts i llibres, però que tot el que li toqui fer mitjançant Internet l’impedirà anar a veure els seus pares el cap de setmana.

L’alcalde Lloret m’ha explicat que l’antena instal·lada pel CTTI ja hi és de fa anys, però que aleshores, en temps del govern tripartit, ho van fer sense tenir present que perquè aquesta funcionés i donés servei calia, a part d’un operador que pogués donar senyal, una línia elèctrica que l’alimentés. Coses d’aquelles que passen quan governes pensants que els diners que gestiones no són de ningú… Ara tot s’ha anat solucionant i està en mans de la paperassa amb les companyies elèctriques per tal d’acabar de fer-hi arribar el subministrament. No és, aquest, un tema de competència europea, però m’he compromès a mirar què hi podia fer. Aquesta mateixa tarda ja he demanat al director general d’Administració local que miri d’interessar-se pel tema i ajudi a què Internet arribi finalment, amb uns quants anys de retard, al final de la vall de Manyanet.

També he après avui, per boca d’en Ramon Chimisa, un ramader de dalt a baix, que les vaques poden pasturar pels prats però també per les rouredes del Pallars. Sembla ser que a Brussel·les això no ho acaben de veure així. M’he compromès a mirar de fer-ho entendre a qui calgui i, en tot cas, a tornar un altre dia amb més temps per poder veure la seva finca amb més calma, rouredes incloses.

Per la tarda he baixat a la 50ena Fira de Primavera de Tremp , que va inaugurar el conseller Germà Gordó. Entre d’altres persones he conegut a la Elisabet Plancheria de cal Portalé, de Claverol i l’Oriol Sullà, una parella que fa uns anys va decidir tornar al Pallars i que ha ampliat les instal•lacions de turisme rural que tenien els Plancheria i ara hi fan de tot. Entre d’altres coses, han aixecat un Parc dels Olors, del que tothom me’n parla. Un exemple més de reinvenció i tirar endavant. I, el que és més important, amb un somriure per davant.

He acabat aquesta Ruta del Pirineu, etapa 1, amb un sopar amb diferents pagesos, empresaris i simpatitzants del Pallars Sobirà, a Baro. Hem tingut una bona sobretaula, parlant d’aquestes eleccions, de quan arribarà el crèdit a les petites i mitjanes empreses, del paper que el Banc Central Europeu tindrà, precisament, en la fiscalització per tal que les banques nacionalitzades facin arribar crèdit a la petita i mitjana empresa aquest 2014. Després, la conversa ha girat cap a la regeneració política, també molt interessant, amb opinions de tots els gustos i una conclusió: a ningú li agrada el que està passant amb la política, però tothom és ben conscient que ens calen polítics d’alçada per a governar-nos de la millor manera possible.

Finalment, arribant ja a Puigcerdà, on demà començo la jornada, hem enganxat una estona del programa de Catalunya Ràdio, La Nit dels Ignorants, on precisament una oient havia preguntat per l’adscripció als grups polítics dels diferents diputats que surtin escollits a les eleccions del 25M i sembla -no hem pogut escoltar la pregunta inicial- que havia mostrat un interès especial en saber en quin grup aniria a parar el candidat d’Unió Democràtica cas de ser escollit. Hem escoltat un parell d’intervencions d’oients, una més exacta que l’altra, i he decidit trucar al programa i explicar-ho directament.

El conductor del programa m’ha fet entrar en directe demanant-me que no ho aprofités per fer campanya. Crec que no ho he fet. He explicat, simplement, el que ja vaig explicar en el seu dia al meu bloc: que Unió Democràtica de Catalunya manté relacions polítiques estables i profundes amb la democràcia cristiana europea des del 1948, que és un partit fundador del Partit Popular Europeu quan d’altres encara portaven l’Alianza per nom, i que considerem el PPE casa nostra, malgrat l’arribada posterior del Partido Popular. Afegeixo ara, perquè hauria estat aprofitar el programa per una altra cosa, per reiterar que crec imprescindible que al si del grup del PPE hi hagi una veu catalanista que expliqui el que passa al país des de l’òptica d’Unió Democràtica de Catalunya, que és un partit que des del 1931 està a favor del que ara en diem l’exercici del dret a decidir i que està donant suport de manera inequívoca a la celebració de la consulta el 9N i al president Mas en el seu pilotatge institucional del procés.

Bona nit, des de Puigcerdà.