Dia VIII. L’última setmana

A les 8.30h ja érem a Banyoles. Cafetó amb amics de Banyoles i la Garrotxa, i visita al Consorci de l’Estany. Textualment, dit per l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer: “si no haguessin exisitit els programes LIFE el Consorci no hauria aguantat”.

Un programa LIFE Natura s’aconsegueix en competició pura amb d’altres participants. Competició dura. I després, com és lògic, està sotmès a un estricte control i seguiment per part de la Comissió Europea, per assegurar que els diners van on han d’anar i serveixen pel que han de servir. Dóna, un LIFE, molta feina, però enlloc de sumar, multiplica. A més dels beneficis directes sobre l’Estany, la capacitat d’atraure turisme, esportistes i demés, hi ha un altre impacte directe gens menyspreable: vint-i-quatre llocs de treball directes vinculats als projectes LIFE. Vint-i-quatre famílies on un sou entra a casa. Gens menyspreable. I encara hi ha qui ens pregunta per a què serveix Europa?

Després ens hem desplaçat a la fàbrica NOËL, transformadora de la carn de porc en tota mena de productes. La tercera generació, al comandament. La quarta, a punt, aprenent i amatent. El poble del costat, Sant Feliu de Pallerols, depèn molt de NOËL. Dels 1.360 veïns, i no tots tenen edat de treballar, evidentment, gairebé cent hi treballen.

Abans de dinar, i després d’una ràpida atenció a la TVOLOT, he fet una visita més ràpida del que m’hauria agradat a WATIA . Una empresa que treballa l’eficiència energètica des de totes les perspectives possibles i que ha fet de la seva seu tot un laboratori experimental. Fins al punt de que l’any 2013 van gastar 38€/any d’electricitat, en un espai de prop de 200 metres quadrats més un parell de places d’aparcament. Vaja, pràcticament, com ells diuen, energia a cost zero. De fet, ens explicava que la companyia elèctrica amb qui estàn connectats ha passat per l’empresa fins a tres vegades al llarg de 2013. Les dues primeres vegades, per canviar el comptador, perquè creien que no els funcionava. De debò, en recomano la visita, perquè és extraordinàriament interessant.

Després d’un dinar amb veïns d’Olot responent preguntes i inquietuds de cara a les eleccions europees, he fet el mateix exercici amb un cafè-berenar amb veïns de Les Preses. Molt interessats els dos grups en les polítiques socials, en saber perquè és tan important anar a votar i què ens dóna la UE que els hagi de mobilitzar per anar a votar.

Finalment, míting a Sabadell, on he aprofitat per recordar que la meva família Gambús prové d’aquesta important ciutat catalana. Durant el míting he volgut tornar a remarcar que entre Juncker i Catalunya ho tenim clar: Catalunya, tal i com el mateix Duran deia avui en la seva setmanal carta-web.

També he aprofitat per contestar les declaracions del candidat del PP Miguel Arias Cañete dient que tot el que he après de política i d’Europa ho vaig aprendre d’una dona, Concepció Ferrer, i que si m’havien quedat coses per aprendre, les havia après amb una altra dona, la vicepresidenta Joana Ortega.

I posats a contestar, també he contestat les declaracions de García Margallo que es queda amb què som petits, com a Liliput, però no recorda que Gulliver va quedar lligat de mans i peus! L’important no és el tamany. L’important és voler fer i saber fer.

Pel que sembla parlen molt de literatura…. I ens donen uns bons exemples! Com quan Rajoy ens va comparar amb Robinson Crusoe, que no se n’adonava que estava fent una bona comparació. Crusoe és el paradigma de l’emprenedoria, de superació i de voluntat de resistir-se, i aquest és precisament l’esperit dels catalans.

Veritablement sol·litud és quan et quedes un contra vint-i-sis en la votació sobre la travessa central del Pirineu i en contra del Corredor Mediterrani.

Vinga! Avui falta exactament una setmana pel final de la campanya. Moltes gràcies per seguir aquest blog. És un honor saber que hi ha gent que el llegeix i després me’l, comenta.