La felicitat

Els dies de les festes de Nadal i les celebracions de l’any nou ja van passant. I es repeteixen els missatges de millors desitjos de felicitat i salut per a tothom. Som així, en el fons. Desitgem i volem, per a nosaltres i per als altres, un món millor. Però, després, no sempre fem el necessari perquè això sigui així. Ni per a nosaltres, ni per als altres.

Coincideixen aquests dies de bons desitjos amb un anunci institucional que ens interpel·la per ser més proactius en la lluita per un planeta ja no més net, que també, sinó que sigui habitable també en un futur. I aquest anunci institucional apel·la a la nostra mandra, a les nostres excuses, que fan que no fem tot el possible per ajudar a garantir un futur en aquesta Terra per a les generacions que ens han de seguir.

I és que, sovint, el nostre fer de cada dia posa pedres en el camí dels nostres bons desitjos. Fan bé, des de les institucions catalanes, de recordar-nos que, per aconseguir grans objectius com una Terra més neta, ens calen també i sobretot les petites accions quotidianes de cada dia. Les que es poden fer. Les que estan al nostre abast. Les que depenen de nosaltres. Potser no són suficients però ja ens diu la dita que de mica en mica s’omple la pica. I és cert.

El que val per al nostre planeta val per a la felicitat. I, fins i tot, més. Qui vol una Terra inhabitable per les properes generacions? De la mateixa manera, qui no vol ser feliç?

Però, igual que per tenir un planeta net ens caldran grans i petits esforços, per ser feliç també ens farà falta alguna cosa més que desitjar-ho.

Deia el poeta i filòsof italià, Giacomo Leopardi, que “la felicitat consisteix en el desconeixement de la veritat”. Leopardi vindria a reforçar aquella idea que “no hi ha un pam de net” i que la felicitat consisteix a ignorar la nostra podridura. En sentit invers, seria allò del “panem et circenses”. Estar entretingut per no pensar, com a paradigma de la felicitat.

Tanmateix, davant la passivitat cívica que anima la frase de Leopardi, em quedo amb l’aproximació que apunta Jean Renard quan diu que “la felicitat consisteix a buscar-la”. Dit d’altra manera: no hi ha felicitat sense esforç.

Aquest és, de fet, el meu desig per l’any 2019. Que tots plegats, començant per mi mateix, sapiguem esforçar-nos en allò que sabem fer, o en allò que hem de fer, per buscar una mica de felicitat. I, una mica més enllà, que prenguem consciència que els moments de felicitat plena vénen precedits per moments d’esforç intens. Sempre a algú li pot tocar la loteria -també molt pròpia d’aquests dies de Nadal-, però, per la resta, la felicitat ve per la via de l’esforç i no de la contemplació.

Espero que aquest 2019 sigui un any d’esforç i feina. I, quan girem el cap enrere el pròxim mes de desembre, tinguem aquell sentiment íntim de felicitat d’haver fet les coses ben fetes i d’haver procurat generar un entorn de benestar al nostre voltant. Si tots fóssim capaços de fer-ho, sens dubte, el món d’aquí a dotze mesos serà millor que no pas ho és avui.

Desitjo que acabeu de tenir una bona entrada a aquest any 2019!