Gambús proposa que una vicepresidència del Govern agrupi totes les polítiques transversals d’economia circular

L’eurodiputat català ha pronunciat aquest matí una conferència al Parlament de Catalunya sobre el paquet legislatiu d’economia circular en el qual hi ha treballat al Parlament Europeu

L’eurodiputat català Francesc Gambús ha pronunciat la conferència “El nou paquet legislatiu europeu sobre economia circular: situació actual i propers passos” en el marc de la Jornada Europea sobre “La transició de l’economia europea cap a un model circular, un repte indefugible”, que ha tingut lloc aquest matí al Parlament de Catalunya.

Gambús, únic membre català a la Comissió de Medi Ambient, va ser ponent a l’ombra d’un dels informes del paquet legislatiu sobre l’economia circular i, per això, ha estat l’encarregat d’exposar el procés de tramitació parlamentària i el treball que s’ha dut a terme des del Parlament Europeu per enllestir aquest paquet legislatiu.

L’eurodiputat ha assenyalat que “l’economia circular no és la part verda de l’economia, sinó és un canvi del model econòmic, que afecta transversalment tots els sectors econòmics. És la constatació que tenim un repte planetari com el canvi climàtic i que ens obliga a prendre accions urgentment”. A més, ha destacat el treball que s’ha dut a terme des de tots els nivells: local, nacional i europeu.

Gambús ha proposat que “les competències d’economia circular haurien d’estar sota el paraigües de la presidència o d’una vicepresidència que agrupés totes les polítiques de recerca, innovació i reindustrialització, però alhora també, totes les polítiques relacionades amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic”. L’objectiu, segons ell, és oferir una “clara supremacia jeràrquica” amb una visió “transversal”.

A més, ha afirmat que aquest canvi de model econòmic implica “un consum responsable amb el medi ambient, una economia més justa i una responsabilitat compartida entre el productor i el consumidor” i ha explicat que això significa “reduir, reutilitzar i reciclar els nostres recursos: convertir un sistema lineal on tot acaba a l’abocador, en aquest sistema circular, on res es perd, tot es transforma i tot s’aprofita”.

El portaveu del Grup EPP a la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu ha destacat que aquesta transició permetrà reduir “entre un 2 i un 4% les emissions de gasos d’efecte hivernacle” i suposarà un estalvi “per a les empreses d’uns 600.000 milions d’euros cada any”, ja que “Europa cada any perd uns 600 milions de tones de materials que actualment són rebutjats com a residus i que, malgrat tot, podrien ser reciclats o reutilitzats”.

Els quatre àmbits en què s’ha basat aquest paquet legislatiu, tal com ha exposat, han estat les directives de residus, abocadors, envasos i els aparells elèctrics i electrònics. “L’objectiu és que posem a disposició de la societat europea els instruments necessaris per fer real aquest canvi de paradigma. És un repte enorme, però necessari per a la sostenibilitat del planeta, per a una eficient gestió dels recursos i per les futures generacions”, ha incidit Gambús. Per aquest motiu, ha instat a la Generalitat i a totes les institucions perquè el procés d’implementació “sigui a través de polítiques transversals, però també amb jerarquia i comandament”.

D’altra banda, l’eurodiputat democratacristià ha advocat per la “cautela” en l’establiment dels objectius de reutilització: “hi ha moltes entitats i organitzacions sense ànim de lucre que ajuden a la reinserció de persones al món laboral, a través de la recollida i reutilització d’objectes i materials. No hem de donar ‘carta blanca’ a les grans empreses enfront d’aquestes organitzacions, sinó que hem de vetllar perquè el progrés d’aquesta iniciativa d’economia circular, ajudi de forma directa a les persones amb més risc, que ens uneixi i cohesioni més la nostra societat”. Per aquest motiu, ha apostat per la inclusió de clàusules socials en la contractació d’empreses.

“No només esperem construir l’entorn favorable per la creació de més de 170.000 llocs de treball directes fins a 2035, sinó que aquests siguin de qualitat”, ha remarcat. I, per això, ha demanat a les administracions que passin de ser “detractores” a ser “impulsores”: “han d’ajudar a facilitar aquest canvi. Si som capaços d’apostar-hi com a país, és un canvi win-win per a l’empresa i els treballadors, en competitivitat i valor afegit d’un producte… Però, sobretot hi guanyarà el país i la seva gent”.

El diputat a l’Eurocambra ha explicat que, des del Parlament Europeu, s’ha treballat “des del pragmatisme i també des de l’ambició”, amb 2.000 esmenes presentades, de les quals 1.730 van ser transaccionades i 270 van ser votades separadament. “Hi ha diversitat d’opinions entre els Estats membres, però els canvis produïts han anat en la direcció d’intentar ésser àgils en la negociació amb el Consell de Ministres”, ha refermat.

Gambús ha destacat diversos esculls, com la definició de residu municipal, els objectius del reciclatge o el punt d’inici del mateix, així com d’altres reptes com la reducció del malbaratament dels aliments i l’aposta per l’ecodisseny. “Des del dissenyador al consumidor, passant òbviament pel productor, hem de ser conscients i pensar com poder reaprofitar un recurs per tal de no acabar-lo convertint en residu”, ha afirmat.

La Comissió de Medi Ambient ja ha aprovat el paquet legislatiu i ara és el torn del Ple del Parlament Europeu que el votarà definitivament el proper 16 de març per tal de tenir “el mandat negociador de l’Eurocambra i començar les negociacions amb el Consell”.

La jornada ha estat organitzada pel Consell Català del Moviment Europeu, amb el suport de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i la Diputació de Barcelona.