Gambús aposta per la transversalitat en les polítiques d’economia circular i demana la implicació de tots els sectors

L’eurodiputat català ha pronunciat aquest matí una conferència a Lleida sobre el paquet legislatiu d’economia circular en el qual hi ha treballat al Parlament Europeu

Gambús ha posat com a referència tres projectes de Lleida en què es potencia l’economia circular

L’eurodiputat català Francesc Gambús ha pronunciat la conferència “L’aposta per una economia europea circular” en el marc de la jornada sobre “Cap a l’economia circular europea: més enllà del reciclatge, un nou model econòmic”, que ha tingut lloc aquest matí al Parc Científic de Lleida i que ha estat organitzada per Europe Direct Lleida i pel Consell Català del Moviment Europeu.

Gambús, únic membre català a les comissions de Medi Ambient i d’Indústria, va ser ponent a l’ombra d’un dels informes del paquet legislatiu sobre l’economia circular i, per això, ha estat l’encarregat d’exposar el procés de tramitació parlamentària i el treball que s’ha dut a terme des del Parlament Europeu per enllestir aquest paquet legislatiu.

L’eurodiputat independent del Grup del Partit Popular Europeu ha assenyalat que “l’economia circular no és la part verda de l’economia, sinó és un canvi del model econòmic, que afecta transversalment tots els sectors econòmics. És la constatació que tenim un repte planetari com el canvi climàtic i que ens obliga a prendre accions urgentment”.

A més, ha destacat el treball que s’ha dut a terme des de tots els nivells (local, nacional i europeu) i ha posat com a referència tres projectes de Lleida en què es potencia l’economia circular: “un exemple de l’àmbit privat és el projecte preparació per a la reutilització dels residus de demolició de ferms bituminosos per utilitzar-los novament en capes de trànsit construïdes amb noves mescles tèbies o en fred, de l’empresa Benito Arnó e Hijos; un exemple de l’àmbit públic és el projecte de prevenció, reutilització i lluita contra el malbaratament al Pla d’Urgell, impulsat pel Consell Comarcal; i des de l’àmbit acadèmic també s’ha impulsat des de la Universitat de Lleida el programa de lluita contra el malbaratament alimentari i foment de la reutilització de recursos”.

Gambús ha assenyalat que “el proper 16 de març el Parlament Europeu votarà definitivament el paquet legislatiu per tal de tenir “el mandat negociador de l’Eurocambra i començar les negociacions amb el Consell” i ha recordat que la Comissió de Medi Ambient ja va aprovat el paquet legislatiu al gener per àmplia majoria.

D’altra banda, el diputat a l’Eurocambra ha apuntat que les institucions europees “ja fa temps que estan treballant en aquesta transició cap a l’economia circular”. Un dels àmbits en què ha destacat l’acció de la Comissió és en l’ecodisseny que, tal com ha exposat Gambús, s’ha elaborat el pla de treball 2016-2019, perquè, a través de l’estalvi energètic, cada llar europea podria estalviar fins a gairebé 500 euros anuals en la seva factura energètica. O també ha indicat les accions en l’àmbit dels fertilitzants: “hem de saber enfocar bé la legislació per no perjudicar més als agricultors. Amb les repetides objeccions al perllongament de segons quins fertilitzants o plaguicides, s’estan limitant cada vegada més la capacitat dels agricultors de lluitar contra les espècies, plagues i malalties que poden afectar a la producció d’aliments i a les collites”.

També, ha explicat que la Comissió “posa al servei dels europeus eines per al finançament dels projectes” i ha indicat que “ha presentat una plataforma de finançament a través del Banc Europeu d’inversions basada en coordinar el procés i augmentar la conscienciació; assessorar i donar suport al desenvolupament i a l’estructuració dels projectes; i a finançar directament projectes a través dels instruments ja existents com el Pla Juncker”.

Durant la conferència, Francesc Gambús ha proposat que “les competències d’economia circular haurien d’estar sota el paraigües de la presidència o d’una vicepresidència que agrupés totes les polítiques de recerca, innovació i reindustrialització, però alhora també, totes les polítiques relacionades amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic”. L’objectiu, segons ell, és oferir una “clara supremacia jeràrquica” amb una visió “transversal”.

A més, ha afirmat que aquest canvi de model econòmic implica “reduir, reutilitzar i reciclar els nostres recursos: convertir un sistema lineal on tot acaba a l’abocador, en aquest sistema circular, on res es perd, tot es transforma i tot s’aprofita”.

El portaveu del Grup EPP a la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu ha destacat que aquesta transició permetrà reduir “entre un 2 i un 4% les emissions de gasos d’efecte hivernacle” i suposarà un estalvi “per a les empreses d’uns 600.000 milions d’euros cada any”, ja que “Europa cada any perd uns 600 milions de tones de materials que actualment són rebutjats com a residus i que, malgrat tot, podrien ser reciclats o reutilitzats”.

“No només esperem construir l’entorn favorable per la creació de més de 170.000 llocs de treball directes fins a 2035, sinó que aquests siguin de qualitat”, ha remarcat i ha apostat per la inclusió de clàusules socials en la contractació d’empreses.