Extirpar caragols

Dilluns vaig estar a la Casa de Fusta del Delta de l’Ebre. “Lo riu es vida” deia un dels eslògans de la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional a principis del segle XXI. Un eslògan que a molts catalans els va fer entendre que existia un sentiment col·lectiu sota el nom geogràfic de les Terres de l’Ebre.

“Lo riu és vida”, certament. I cal tenir-ne cura. Però no només del riu sinó de tot el que l’envolta, el sobrevola o el gaudeix. És a dir, els arrossars, els ocells i el turisme.

I ja fa uns anys que, com gairebé sempre, la maldestra mà de l’home va acabar per deixar anar i escapar el que tècnicament es denomina Pomacea Canaliculata, però que tothom coneix amb el nom de caragol-poma i a les Terres de l’Ebre, per caragol-maçana.

En breu: és un mol·lusc que creix alhora que ho fa l’arròs i que pot malmetre tota una collita en pocs dies. Les decisions agroambientals que es podien prendre -assecar els camps just després de la collita a l’espera de l’època de sembra (aquests cargols necessiten de la humitat perquè en un camp sec ni hi viuen ni s’hi reprodueixen)- perjudicarien la biodiversitat perquè són moltes les aus que s’aturen al Delta en la seva migració.

Si, per contra, deixem que el caragol s’hi ben instal·li, acabarem amb les collites d’avui i, aleshores, no hi haurà discussió sobre si s’inunden o s’assequen els camps. Aquests s’abandonaran, els ocells no s’aturaran, i no havent-hi agricultors tampoc hi hauria qui mantingui, com fan, el caragol a ratlla.

I sense arròs, sense ocells i sense agricultors deixem-nos estar de Plans Hidrològics i Directives d’Aigua: difícilment podrà haver-hi activitat humana a l’Ebre. Per això tots els actors, des de les organitzacions ecologistes, els productors d’arròs, els agricultors i fins a la resta d’agents econòmics del Delta, acompanyats per les diferents institucions, estem treballant per fer entendre que el problema no és un problema del Delta, ni un problema de les Terres de l’Ebre, ni un problema de la Generalitat de Catalunya: el problema del caragol poma és un problema europeu, i per tant, també és un problema espanyol. Els ous del caragol poma es poden enganxar a qualsevol ocell migratori en qualsevol moment, és qüestió de temps. I el caragol pot aparèixer sense voler-ho a Doñana o a la vall del Po o a la desembocadura del Roina.

No s’hi val a entrar en discussions sobre si la competència de l’aigua del riu és d’una administració, però la competència de la ribera és d’una altra. El que ha de ser de la nostra incumbència és evitar que espècies exòtiques invasores entrin a la Unió Europea de qualsevol manera, amb molts pocs controls, i de manera molt laxa. El que ha de ser de la nostra incumbència és assegurar que aquelles espècies invasores que abandonen l’àmbit domèstic per al qual han estat introduïdes són aturades abans que el mal sigui irreparable o extraordinàriament costós d’evitar.

I, mentrestant, cal alinear tots els actors que han de poder fer alguna cosa per eradicar el caragol poma del Delta per tal d’aportar cadascú el seu valor afegit, no deixar tota la feina a l’administració catalana -que s’hi ha estat dedicant de manera concordada amb els actors de les Terres de l’Ebre-i poder assegurar en el futur més immediat que hem trobat la manera més equilibrada possible, però irreversible, d’extirpar aquest paràsit del nostre Delta i de la Unió Europea.

Podeu consultar més articles sobre el tema als següents enllaços:

Gambús demana front comú eurodiputats catalans en UE front cargol poma

Govern i sector arrosser negocien el pla d’acció contra el cargol poma

Gambús demana un front comú d’eurodiputats contra el caragol poma