Brexit: situació actual i pròxima

La Unió Europea segueix tenint la voluntat d’un acord de Brexit que sigui el menys perjudicial possible per a totes les parts. Això ha quedat clar en les intervencions de la Comissió Europea i dels líders parlamentaris europeus en la sessió de debat al Ple d’Estrasburg.

També queda clar, quan escoltes britànics com Syed Kamall o Nigel Farage, que hi ha un problema gran de percepcions a un i altre costat del Canal…

En qualsevol cas, ara cal que el Parlament britànic, que és qui ha rebutjat l’acord acceptat per 27 Estats membres i 3 institucions europees, ofereixi una resposta clara a la Unió Europea a la pregunta clau: cap on vol anar el Regne Unit?

Alhora, cal que els partits polítics britànics surtin de les seves trinxeres partidàries (legítimes) i arribin a acords de país, a acords d’Estat, sobre el futur de les relacions del Regne Unit amb la Unió Europea. No pot ser que interessos partidaris acabin per dinamitar les relaciones entre el Regne Unit i el continent, fins i tot des de posicions sovint contradictòries. Perquè contra l’acord del Brexit a la Cambra dels Comuns van votar des dels més acèrrims defensors del Brexit, fins als més contraris, tot per raons partidàries.

Per altra banda, no es pot ignorar que hi ha un mandat democràtic de juny de 2016 que obliga les autoritats britàniques al Brexit. L’entrada en tot aquest procés es va fer a través de les urnes i sembla natural que, després de la decisió de la Cambra dels Comuns, hauran de ser les urnes les que hi trobin la sortida.

Ara que hi ha un acord per a un Brexit ordenat, els britànics haurien de ser cridats de nou a les urnes per refermar la seva decisió de 2016, sent ja coneixedors de manera clara de com es concretarà el Brexit. Si torna a guanyar el Brexit, la via de sortida és l’acord al qual es va arribar abans de Nadal; si guanya el ‘remain’, el Regne Unit es queda a la Unió Europea, tal com estava abans del referèndum de 2016. No veig altra sortida més democràtica que aquesta a la situació actual.

Finalment, mentrestant, fa bé la Comissió Europea de desenvolupar, el més ràpidament possible, plans de contingència per estar preparats per a un no-acord amb el Regne Unit a partir del 29 de març.