Dia XII. El català al Parlament Europeu

Acabo d’arribar de Girona. Segon míting final. Segon ple fins a la bandera. Com ho comentava després amb alguns dels periodistes que ens acompanyen, això és un bon senyal però ni tan sols és bon símptoma de res. En tot cas, en això tots estàvem d’acord: si els mítings no els omples sí que és símptoma de que les coses no van bé. Això, als actes de CiU, no passa.

Vaig començar el dia amb dues entrevistes per a Ràdio Nacional d’Espanya i Ràdio Exterior. Entre d’altres coses em van demanar pel català al Parlament Europeu. Vaig dir el que fa anys que penso: Espanya ha perdut en aquests 35 anys la possibilitat de presentar-se al món com un estat integrador, amable amb la diversitat, amb quatre llengües més que mil·lenàries com a llengües oficials. Espanya ha perdut una grandíssima oportunitat de ser bandera de tot un seguit de valors molt positius arreu. I si de tot això hagués fet bandera, avui seríem en un altre lloc, amb uns altres debats. Però Espanya aquesta oportunitat l’ha perduda i no sembla -mai es pot dir que no del tot a res- que estigui en disposició de voler recuperar el temps perdut. Conclusió? La lluita pel català serà dura i intensa, però no hi renunciarem mai a poder parlar la nostra llengua a la casa de tots que és el Parlament Europeu.

Després, impressionant visita a l’ICFO, l’Institut de Ciències Fotòniques que tot just ahir va anunciar un nou sistema per analitzar la sang enfocat a detectar amb molta més anticipació els marcadors de càncer. Fan moltes més coses, i molt interessants. Però, certament, com vaig destacar, els descobriments més importants són sempre els que afecten directament a les persones. L’ICFO, en si, és un gran exemple de com fer bé les coses. Amb una aportació pública catalana del 30% del seu pressupost, i uns mètodes de funcionament propis de l’empresa privada, aconsegueix mirar-se als ulls amb els grans laboratoris del món, tenint un pressupost molt inferior. Un luxe haver-lo pogut visitar de la mà del Dr. Lluís Torner i acompanyat per en Toni Castellà, Secretari d’Universitats i Recerca.

De la Fotònica a la vida de barri. D’un barri de Barberà del Vallès. Nou. De trinca. D’aquells que quan es va punxar la bombolla va deixar encara algun bloc de pisos per aixecar, deixant l’obra aturada durant un temps. Avui la feina torna a estar en marxa i el bloc s’acabarà. Però encara queden pisos per vendre. En aquest entorn visito una farmàcia i un centre mèdic, vinculats, d’un farmacèutic que té d’altres oficines al Baix Llobregat. La de Barberà és nova. Té uns mesos. Amb un sistema d’emmagatzematge robotitzat. Una inversió amb totes les lletres. Un gran esforç en temps de crisi, però ell em deia: no anava a quedar-me parat? venir a aquest barri era una oportunitat…

Sortint de la farmàcia, cap a casa la Raquel i la Gemma Martínez.
Fa uns anys van quedar a l’atur. Una treballava al sector del ciment. L’altra al tèxtil. Van capitalitzar la prestació de l’atur i van muntar en aquest barri de Barberà, aleshores incipient, una botiga de menjars cuinats. Han aguantat el més de la crisi econòmica i financera. Ens expliquen com la gent del barri ho ha passat malament. “Això ha estat duríssim… És molt fort veure parelles que per culpa de la crisi s’han divorciat… O que setmana sí, setmana no, t’entri algú al local per si pots posar un anunci de venda del seu pis, perquè el vol vendre abans no el subhastin…”. Ens diuen que quan van obrir anava tot prou bé, però que, a mesura que avançava la crisi, augmentava el consum de pollastre i baixava el d’altres productes menys barats… Han aguantat, però els fa por que malgrat haver passat pel més dur no puguin acabar de suportar-ho… Voldrien més facilitats per contractar personal substitutori quan algú dels qui hi està treballant agafa la baixa o poder tenir alguna facilitat amb la hipoteca que, de moment, no sembla que puguin trobar.

De Barberà cap a la capital del cava: Vilafranca del Penedès. Dinar col·loqui amb gent representativa de l’Alt Penedès. L’alcalde m’explica un projecte LIFE molt interessant. Rebran prop de 500.000€. Es tracta d’aprofitar part de les vergues que cada any es cremen de la vinya. Se’n cremen 30.000 tones, i el projecte planteja cremar-ne 3.000 en uns forns per crear biomassa. Aquesta biomassa l’Ajuntament de Vilafranca l’aprofitarà per donar fred i calor a les escoles, escoles bressol i institut d’un dels barris de la ciutat. És o no és propera la Unió Europea?

Finalment, míting a Girona. Com us deia, la Sala Montsalvatge absolutament plena de gom a gom. Bon senyal. Amb presència del President Mas, en Ramon Espadaler, en Ramon Tremosa, un munt de candidats encapçalats en aquest cas per la Montserrat Aymamí, i hostatjats per l’alcalde de Girona, en Carles Puigdemont.

Fins demà.