Catalunya se’n podria beneficiar més del Pla Juncker si l’Estat hi tingués interès

Al Ple del Parlament Europeu, hem debatut avui sobre els progressos de l’anomenat “Pla Juncker” i si està aconseguint impulsar les inversions que necessita Europa. Aquest pla d’inversions ha estat dotat amb 315.000 milions d’euros amb l’objectiu de mobilitzar la inversió pública i privada per impulsar la recuperació de l’economia europea.

A dia d’avui, s’han aprovat 64 projectes, i s’han compromès 9.300 milions d’euros. A més, s’han aprovat 185 acords de finançament amb bancs que beneficiaran a 150.000 petites i mitjanes empreses. El sector energètic, la investigació i desenvolupament (R+D), el transport i els projectes digitals sumen el 75 per cent dels projectes aprovats. Els Fons Europeus d’Inversió es divideixen en els grans projectes d’innovació i infraestructures, i els acords de finançament destinats a les pimes.

La Generalitat de Catalunya, a principis del 2015, va presentar al Ministeri d’Economia un llistat de 185 projectes pendents d’executar a Catalunya que requeririen una inversió de 6.809 milions en el període 2015-17, amb la finalitat de poder-se beneficiar del pla Juncker. D’entre ells, estava –i resta encara pendent– el Corredor Mediterrani, pel qual es va sol·licitar destinar 1.585 milions d’euros en aquest període. També hi havia altres projectes d’inversió en la xarxa de Rodalies, metro, residències i centres de dia, la terminal intermodal a Vilamalla, una biorefineria, infraestructures TIC, la Ciutat Administrativa de la Generalitat… També, és important l’accés al finançament del Pla Juncker que poden rebre les pimes a través de l’Institut Català de Finances si exposen que no han trobat crèdit pels canals habituals. De 185 projectes, es va passar a 59 i, finalment, a 5.

Avui dia, coneixem que el Pla Juncker només finança dos projectes a Catalunya: la millora dels accessos ferroviaris al Port de Barcelona (presentat en un paquet conjunt de Ports de l’Estat) i també se’n beneficia l’empresa catalana Grifols.

20160517_Gambus_Katainen_Suriol_Barbera_trobadaBrusselles1I el Corredor del Mediterrani? Si l’Estat tingués interès per finançar els accessos al Port de Tarragona, es faria, perquè el finançament hi és, però hi ha una manca de voluntat política flagrant. Aquesta va ser la nostra conclusió després de reunir-nos ara fa tres setmanes amb el vicepresident de la Comissió Europea i comissari per a l’Ocupació, el Creixement, la Inversió i la Competitivitat, Jyrki Katainen. És l’Estat qui canalitza i filtra aquestes propostes i és, per tant, l’Estat qui es desentén constantment d’aquest projecte.

Estic convençut que la Comissió Europea està vigilant el projecte del Corredor Mediterrani de prop i advertirà l’Estat quan faci falta, però cal que aquest acceleri les inversions i les sol·licituds de finançament en aquells projectes i regions que són necessaris per a l’economia i la competitivitat del territori.

De moment, tornant al Pla Juncker, la valoració general és que encara queda molta feina a fer i per millorar. La Comissió ha d’aplicar criteris selectius i estratègics perquè les inversions es destinin en allò que veritablement sigui necessari per al territori i que tingui una repercussió en l’activitat econòmica, i hem d’estar vigilants perquè no es produeixin desviacions en el seu desenvolupament. Cal també una col·laboració activa i lleial entre el Banc Europeu d’Inversions i els bancs nacionals per a la promoció i estímul de les inversions privades.

Però també és feina de la Comissió implicar i vigilar els estats, per no caure en fer inversions que beneficiïn un govern o un partit, sinó en estimular les inversions privades i l’economia productiva i, conjuntament amb la inversió pública, ajudar en aquesta incipient i dificultosa recuperació econòmica.

La Comissió Europea ha proposat prolongar el pla Juncker més enllà del 2018 per intentar arribar a una inversió de 410.000 milions d’euros i fer arribar aquest programa a d’altres països que no s’han vist beneficiats. Esperem que l’Estat espanyol reaccioni i se n’adoni que projectes com el Corredor del Mediterrani no només són vitals per a l’economia d’un territori, sinó que també per a l’economia de tot l’eix Mediterrani i per a l’economia espanyola.

I esperem també que aquestes inversions serveixin per potenciar la col·laboració público-privada, afavorir l’economia productiva i les inversions estratègiques, i ajudar les petites i mitjanes empreses que són el principal motor econòmic de Catalunya i, en general, de la Unió Europea.