BIOGRAFIA FRANCESC GAMBÚS
Francesc Gambús va néixer a Barcelona, el 21 de maig del 1974. Va traspassar el 23 de novembre de 2019, a l’edat de 45 anys.
Exeurodiputat al Parlament Europeu (VIII Legislatura 2014-2019), com a membre independent, del grup majoritari de l’Eurocambra, l’EPP-PPE (European People’s Party – Partit Popular Europeu). El seu compromís sempre ha estat traslladar els reptes, inquietuds i problemàtiques de la gent de Catalunya a les institucions europees, per un costat, construir una Europa realment federal que superi la vella lògica dels estats i, també, apropar aquest projecte d’Unió Europea als ciutadans.
EURODIPUTAT AL PARLAMENT EUROPEU
La seva tasca parlamentària durant la VIII Legislatura al Parlament Europeu (2014-2019) ha girat, principalment, al voltant de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària, on ha estat membre titular del meu grup, i la Comissió d’Indústria, Recerca i Energia, on n’ha estat suplent. També ha participat en la Comissió d’Investigació sobre el mesurament de les emissions en el sector de l’automòbil (sorgida a partir del Dieselgate), i ha estat membre de les delegacions parlamentàries per a les relacions amb els països del Màixriq (Egipte, Jordània, Líban i Síria), de l’Assemblea Parlamentària de la Unió per la Mediterrània, de l’Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE, amb els països menys desenvolupats de l’Àfrica, el Carib i el Pacífic, i també de la Delegació per a les Relacions amb els Països del Magrib i la Unió del Magrib Àrab.
TRAJECTÒRIA
Gambús es definia com un home feliç. Era llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, carrera que ha cursat en dues etapes entre la Universitat Autònoma i la Universitat Oberta de Catalunya, per la qual n’era llicenciat. Educat en un context familiar i escolar cristians, en la seva etapa universitària va sentir la necessitat de retornar a la comunitat part del que la comunitat li donava. Hi havia moltes coses que els seus ulls de 20 anys digerien malament, sobretot la pobresa del quart món que la gent de la Fundació Comtal, vinculada als germans de La Salle, l’ajudaven a veure amb mirada inconformista.
Durant sis anys, del 1998 al 2004, va viure amb la Mireia, la seva dona, a Bèlgica, mentre treballava al costat de la Concepció Ferrer al Parlament Europeu. Sis anys intensos en què va viure a Leuven i a Brussel·les, quan van néixer les seves dues filles grans i on va tenir el goig i la responsabilitat de presidir durant tres anys el Casal Català de Brussel·les.
Professionalment, aquell període li va servir per introduir-se en el món de les institucions europees, treballant entre altres matèries, amb tot allò relacionat amb la reunificació de la Unió Europea als països de l’Est, l’adequació de les estructures de la UE per fer front a aquest gran repte i, en una altra dimensió, la cooperació per al desenvolupament. Aquest darrer tema no era el que més hores de feina s’emportava, però sense dubte, era el que més l’omplia.
Després d’un període breu treballant al grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, va entrar a l’Ajuntament de Badalona, dirigint la regidoria de Comerç i Consum. Allí va aprendre el valor d’aixecar la persiana cada matí, en un context d’inici de la greu crisi econòmica i financera.
El març del 2010 se li va encomanar la direcció de l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), on havia realitzat les seves pràctiques de la carrera més de deu anys enrere.
A principis del 2010, la direcció d’Unió li va encarregar que coordinés amb Convergència Democràtica l’elaboració del programa electoral per a les eleccions nacionals de la tardor del 2010 que els van tornar a donar la responsabilitat de dirigir el país.
El desembre del 2010 es va incorporar a l’estructura del Govern de la Generalitat de Catalunya com a cap de Gabinet de la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega. El desembre del 2011, va ser nomenat director general de Relacions Exteriors del Govern, responsabilitat que va desenvolupar fins a principis d’abril del 2014, quan va deixar el càrrec per poder-se presentar a les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig del 2014.
El seu treball, abans i ara, ha permès viatjar arreu del món, conèixer cultures, religions, països i persones, i refermar-se en el meu pensament humanista.
Després de 21 anys de militància a Unió Democràtica de Catalunya, el 27 d’abril del 2016, va decidir deixar de ser-ne membre.
PERSONAL
Casat amb la Mireia des del 1999 i pare de tres nenes i un nen. La seva família era el meu pilar fonamental i mirava de compartir tants moments com els és possible. Sempre l’ha agradat llegir i escoltar música, a part de trastejar una vella guitarra. Sobretot a l’estiu, intentava mantenir una mínima afició excursionista que, en el seu temps, l’havia portat a l’Aneto, la Pica d’Estats i d’altres grans cims del Pirineu.